Dos catalans, una furgo i uns quants pebrots
Hem acabat vivint a Baden-Württemberg, que per si no ho saps, és aquell tros d’Alemanya on tot funciona i ningú crida. I un dia, en un fanal qualsevol, ho vam veure: una enganxina groga que diu «Nett hier. Aber warst du schon mal in Baden-Württemberg?» — algo així com: «Que bonic, això. Però ja has estat mai a Baden-Württemberg?»
I aquell sarcasme alemany ens va encisar. Per primer cop ens vam sentir una mica com a casa. Aquella acidesa, aquell orgull pel seu tros de terra, i les ganes de donar-lo a conèixer. Al Rin. Al desert d'Atacama, Al Cap Nord. En un lavabo de Colònia... Un «Land» sencer fent-se propaganda amb una enganxina, i nosaltres allà, com babaus, dient: ondia, i Catalunya què?
Doncs mira: pit i collons i pebrots! calia posar-s’hi. Quatre crits que no hi ha manera de traduir, uns pebrots dibuixats a mà per nosaltres i cap ganes d’esperar que ho fes ningú més.